Us adjunto unes
quantes reflexions (que volien ser sintètiques), sobre tot plegat, a mode
d’antídot contra els xafaguitarres i els tramposos.
1.
A les primeres eleccions a la Gran Bretanya després de la
Segona Guerra Mundial, Winston Churchill no va ser reelegit. Algú gosaria dir
que la seva gestió del conflicte bèl·lic o la licitud de la seva causa van
fracassar? ...ni a Espanya.
2. Les
eleccions van ser un èxit rotund,
malgrat el joc brut i les pressions en contra. Un participació
alta, del 69,56%, com en poques votacions des de la Transició (tant
estatals com autonòmiques o municipals). És important també tenir present
que, per primer cop tenim un parlament de clara majoria sobiranista, front a
l’autonomisme tradicional, escollit amb la participació més gran de totes les
eleccions autonòmiques.
3. Aquesta participació pràcticament
arriba al 70%, que és el percentatge que la UE demana
generalment per reconèixer la legalitat en "processos especials" de
decisió col·lectiva.
4. El vot en
blanc ha baixat un 50%. Això, junt l'alta participació, demostra l’interès del
procés per als catalans, sobretot en dir-hi la seva.
5. No podem
oblidar que dels 145.000 catalans de l’exterior (que podrien arribar a
representar 3 diputats) la immensa majoria no han tingut ocasió de votar, per
incompetència, o potser fins i tot sabotatge, del funcionariat espanyol
d'Exteriors.
6. Molts
afirmaven ahir que el senyor Mas s’havia equivocat greument convocant
eleccions. Veritablement fan llàstima. Amb afirmacions com
aquesta es delaten com a sicaris de la Casta. Del sistema mediocre i
deficitari que ens ha dut on som, amb la corda al coll. Aquests elements de la
Casta només actuen pensant en els SEUS vots: no pas en el país,
en el futur, o en la societat en el seu conjunt.
7. Un canvi
de rumb com el que farem és un motiu més que justificat per pasar per les urnes, i ha
estat valent convocar-lo. És obvi que no ha sortit com CiU volia. Una cosa
és la tàctica, l’estratègia i l’interès i l'altra la higiene
democràtica. I la higiene no és mai cap error.
8. La davallada
de CiU (que, recordem, ha guanyat) no és un fracàs de
l'independentisme, que en definitiva ha crescut, sinó una prova de la
llibertat de criteri de la ciutadania, contradient les reiteratives
tertúlies catalanòfobes. Contra l’afirmació de molts paifarts televisius,
l'independentisme no és cap martingala inventada als laboratoris de
CiU, als foscos soterranis de la Generalitat. La voluntat de
decidir és d’una transversalitat radical i amb uns antecedents molt antics.
9. CiU ha
tingut un grandíssim error de rètol i lema. Catalunya ha demostrat
ser, novament, un país laic. Poc amic de misses i Messies.
10. El conjunt
sobiranista (i de retruc el grup en pro del referèndum) guanya un diputat. Per
tant NO PERD, sinó que GUANYA. Negar-ho és mentir conscientment i amb
malvolença.
11. Un
altre factor molt important, i del que gairebé no se’n parla,
és l’erosió que ha provocat el record dels Pactes de la Moncloa. Hi ha un
gran nombre de votants que aproximadament des del
2000 bascula entre CiU i ERC. Calenta la memòria de la foto
somrient de Mas, Zapatero i Duran després de sancionar el "cepillo" a
l'Estatut del 2006, està clar que aquest cop han confiat més en ERC per tal
d’evitar vacil·lacions o desviaments de darrera hora en el camí cap a la
Independència. També, en aquest sentit, el trist paper del Sr. Duran, els ha fet un flac favor.
12. Un
director de diari afirmant que ha guanyat les eleccions a Catalunya és
humiliant i indignant. Un nou menyspreu al poble de Catalunya. Segueixen
mentint i segueixen sense adonar-se de res.
13. En la
mateixa línea és absolutament malaltissa la voluntat de defenestrar i enfonsar
la persona d'Artur Mas. Com van fer fa anys amb Ibarretxe. El rerefons mental
de l’espanyolisme es deleix pels líders, pels "caudillos"; anhel que
atribueix també als que no pensen com ells. Per això aquests assalts frontals i
barroers. Però s’equivoquen, tot plegat és molt més important que una
simple persona. Per més que aquesta ens mereixi el major dels respectes.
14. Uns 800
apoderats del PP vinguts d’arreu de l'Estat desembarquen, i de cop i volta
es duplica el nombre de vots nuls. Sospitós? per quines formacions podrien ser aquests vots?
15. Només cal
llegir la premsa internacional: Financial Times, BBC, NYTimes... per veure
que els diaris Espanyols en realitat tenen els corresponsals a Mart i el
criteri de vacances.
16. El DISCURS
DE LA DIVISIÓ serà molt important aquests dies. Ho fou en campanya i ara
és l’arma que ens pot fer més mal. Només cal reescoltar la tertúlia electoral
d’ahir al vespre i es veurà que el bloc espanyolero està d’acord i ho proclama
sense fissures. Haurem de tenir una paciència de Gandhi i fer molta, però
molta, pedagogia.
17.
Pels Països Catalans és una gran notícia l’entrada de la
CUP al parlament del Principat. A veure si espavilen una mica les dèbils reaccions davant la persecució de la nostra cultura al País Valencià i Ses Illes.
18. Finalment,
destacar que ha triomfat el tarannà d’un partit que ha parlat amb dades, que ha llançat ponts i que no ha desbarrat de ningú. L'Oriol Junqueras ha estat un dels
grans fruits de la política d’aquest país. Per la seva praxi, per la seva
visió a llarg termini i perquè realment ens hi vol a tots, dins la futura
República Catalana.Un autèntic home d'Estat.
RAMON RIERA
25/11/2012
