dimecres, 20 de desembre del 2017

SE LLAMABA CONCORDIA.

Hago unas líneas dirigidas sobre todo a ti, que vives, trabajas y amas a Catalunya y has decidido dar confianza a algún partido de los favorables al 155 (PP, PSOE, C 's y -tras las maniobras contra Fachín y las palabras de Monedero- también los Comuns) .



Podríamos estar una vida entera esperando recibir la cordialidad sincera del resto de España, esperando un encaje que no es que sea imposible, sino que lo HAN HECHO imposible.
Es un pez que se muerde la cola casi desde el fin de aquella operación político-social llamada "Transición". Hoy es el muro con el que han topado tantas y tantas personas con amigos dentro de España que se han negado a entenderlos o incluso -después del 1 de octubre- les han negado la amistad. Quizás sea tu caso.

Si la Constitución de aquel inicio de régimen hubiera sido redactada y pactada con sinceridad, si el sistema político hubiera nacido con HONESTIDAD, habríamos visto nacer un Estado (un Reino, si lo deseas), muy diferente de lo que desde este septiembre has descubierto que teníamos.

Un estado realmente democrático hubiera hecho una apuesta seria para educar a la sociedad en dos temas clave:
1) La democracia.
2) La multiculturalidad, la diversidad.

Estos dos aspectos, en un inicio con un trato vacilante, muy pronto fueron maltratados. Y en tres campos clave: la escuela, los medios de comunicación, y la política (el ejercicio de ésta).

LA ESCUELA ESPAÑOLA no es mucho más que una continuación estructural de aquella bestia franquista que se encargó de destrozar la obra de los maestros de la República. No hablo del trabajo concreto de cada maestro. Creo que tanto en Catalunya como en España hay muchísimos con ilusión y con ideas que podrían hacer una escuela excelente, pero la estructura, el peso de la burocracia, los temarios controlados, la inopia de una sociedad que ha acabado incluso agrediendo maestros, han creado un monstruo nada útil.
No sirve para disminuir la homofobia; no sirve para disminuir el racismo; no ha cultivado el espíritu crítico y no ha servido para que los españoles de calle entendieran la diferencia, la riqueza de la diversidad cultural y sobre todo de criterio personal.

Esto, no lo arreglará nadie, ni en Madrid ni en Barcelona. No te engañes. No entra en ningún programa.

En cuanto a la PRENSA y las TELEVISIONES y RADIOS PÚBLICAS y PRIVADAS huelga decir que en ningún momento se hizo ninguna apuesta fuerte más allá del "Sano Regionalismo Español" (la prehistoria rústica del "Café para Todos"). Con cuatro programas menores en horarios poco concurridos y con una programación (con una cierta excepción en Cataluña y quizás alguna televisión autonómica) que no invierte en pensamiento crítico ni a los problemas sociales, o los valores democráticos; sino que ofrece telebasura y noticias al servicio del gobierno del estado, las corporaciones y el sistema, las 24 horas del día.

Aquí tampoco hay ninguna intención de cambiarlo, bien. Si: existe la intención de llevar a TV3 y la Corporación Catalana las maneras de hacer del territorio "nacional".

Finalmente, el tercer pilar, el de LA POLÍTICA. En este campo hay que decir que la ineptitud ha sido de manual. Incluso con algún modelo digno de ser enviado al tribunal de La Haya por delitos de odio: de difusión, de inyección y de explotación del odio. El tema autonómico primero se diluyó con la estrategia del "Café para Todos", pero a partir de ahí la política llorona a la par que complaciente del Pujolismo (siempre ambicioso de significarse en la política estatal) junto al uso imprudente y criminal del tema catalán por los partidos estatales y sus delegaciones regionales ( "han dado a los catalanes un cagarro, los extremeños queremos DOS!", etc.) alimentaron un odio que creció exponencialmente desde los años ochenta del siglo XX hasta hoy.

Abonaron un odio que ni su escuela ni su televisión en ningún momento se preocuparon de reconducir o combatir. Ni tan siquiera sé decirte si se dieron cuenta (no sé si fue malicia o estulticia ...). Llegados aquí ... ¿podemos pensar que ningún partido estatal dejará de jugar con las concesiones y pactos con los catalanes para sacar rédito electoral? ... Vamos! No me hagáis reír !!!

Y es por eso que nos hemos encontrado aquellas roturas de amistad o de familia que relataba al principio. Es por eso que el sufrimiento de tantos catalanes ha generado tanto poca empatía. Es por ello que las Redes Sociales supuran tanto odio (a menudo inmoral e inhumano) contra los catalanes. Finalmente, más gráfico: es por eso que se organizan aquelarres como el del #Aporellos. Es su educación, son sus creencias, es la esencia del pensamiento de muchos españoles: la diferencia es negativa y la discrepancia es un ataque. Es un sistema de pensamiento diametralmente opuesto al nuestro en estos campos concretos. Está claro que hay librepensadores, gente de movimientos alternativos ... lo que deseéis. Pero no son lo suficientemente significativos ni influyentes para hacernos de interlocutor o conseguirnos una mejora de trato.

Así pues, amigo de los ciento cincuenta y cinqueros ... por favor, piénsatelo muy bien antes de darles tu confianza. Si lo que pretendes ES UNA ENTENDIMIENTO. Por su vía no llegará nunca. La discrepancia y la crispación han sido, son y serán SU NEGOCIO. Ahora también la IMPOSICIÓN.

Tomemos nuestro camino, al menos de momento, y llegado el día alguien por fin se dará cuenta. Dar confianza ahora al club del 155 es borrar todo lo que hemos conocido hasta ahora. Es abonar un segundo 1939.

TU MISMO!

Ramon Riera

LI’N DEIEN CONCÒRDIA


Faig unes línies dirigides sobretot a tu, que vius, treballes i estimes Catalunya i has decidit donar confiança a algun partit dels favorables al 155 (PP, PSOE, C’s i –després de les maniobres contra Fachín i les paraules de Monedero– també els Comuns).




Es podria estar una vida sencera esperant rebre la cordialitat sincera de la resta d’Espanya, esperant un encaix que no és que sigui impossible, sinó que l’HAN FET impossible.
És un peix que es mossega la cua gairebé des de la fi d’aquella operació politico-social anomenada “Transición”. Avui és el mur amb el que han topat tantes i tantes persones amb amics dins d’Espanya que s’han negat a entendre’ls o fins i tot –després de l’1 d’octubre– els han negat l’amistat. Potser serà el teu cas.

Si la Constitució d’aquell inici de règim hagués estat redactada i pactada amb sinceritat, si el sistema polític hagués nascut amb HONESTEDAT, hauríem vist néixer un Estat (un Reino, si voleu), molt diferent d’allò que des d’aquest setembre has descobert que teníem.

Un estat realment democràtic hagués fet una aposta seriosa per educar la societat en dos temes clau:

1) La democràcia.
2) La multiculturalitat, la diversitat.

Aquests dos aspectes, en un inici amb un tracte vacil·lant, ben aviat van ser malmenats. I en tres camps clau: l’escola, els mitjans de comunicació, i  la política (l’exercici d’aquesta).

L’ESCOLA ESPANYOLA no és gaire més que una continuació estructural d’aquella bèstia franquista que es va encarregar de destrossar l’obra dels mestres de la República. No parlo de la feina concreta de cada mestre. Crec que tant a Catalunya com a Espanya n’hi ha moltíssims amb il·lusió i amb idees que podrien fer una escola excel·lent, però l’estructura, el pes de la burocràcia, els temaris controlats, la inòpia d’una societat que ha acabat fins i tot agredint mestres, han creat un monstre gens útil.
No serveix per minvar l’homofòbia; no serveix per minvar el racisme; no ha cultivat l’esperit crític i no ha servit perquè els espanyols de carrer entenguessin la diferència, la riquesa de la diversitat cultural i sobretot de criteri personal.

Això, no ho arreglarà ningú, ni a Madrid ni a Barcelona. No t’enganyis. No entra a cap programa, més aviat al rebés.

Pel que fa a la PREMSA i les TELEVISIONS i RÀDIOS PÚBLIQUES i PRIVADES no cal dir que en cap moment es va fer cap aposta forta més enllà del “Sano Regionalismo Español” (la prehistòria rústega del “Café para Todos”). Amb quatre programes menors en horaris poc concorreguts i amb una programació (amb una certa excepció a Catalunya i potser alguna televisió autonòmica) que no inverteix en pensament crític ni als problemes socials, o als valors democràtics; sinó que ofereix teleescombraria  y notícies al servei del govern de l’estat, les corporacions i el sistema, les 24 hores del dia.

Aquí tampoc hi ha cap intenció de canviar-ho, bé. Si: hi ha la intenció de portar a TV3 i la Corporació Catalana les maneres de fer del territori “nacional”.

Finalment, el tercer pilar, el de LA POLÍTICA. En aquest camp cal dir que la ineptitud ha estat de manual. Fins i tot amb algun model digne de ser enviat al tribunal de l’Haia per delictes d’odi: de difusió, d’injecció i d’explotació de l’odi. El tema autonòmic primer es va diluir amb l’estratègia del “Café para Todos”, però a partir d’aquí la política alhora ploramiques i alhora complaent del Pujolisme (sempre ambiciós de significar-se en la política estatal) y l’ús imprudent i criminal del tema català pels partits estatals y les delegacions regionals (“han donat als catalans un cagarro, els extremenys en volem DOS!”, etc.) van alimentar un odi que va créixer exponencialment des dels anys vuitanta del segle XX fins avui.

Van abonar un odi que ni la seva escola ni la seva televisió en cap moment es van preocupar de reconduir o combatre. No sé dir-te, tant sols, si se’n van adonar (no sé si va ser malícia o estultícia...). Arribats aquí... ¿podem pensar que cap partit estatal deixarà de jugar amb les concessions i pactes amb els catalans per treure’n rèdit electoral? ...au va! No em feu riure!!!

I és per això que ens hem trobat aquells trencaments d’amistat o de família que esmentava al principi. És per això que el patiments de molts catalans ha generat tant poca empatia. És per això que les Xarxes Socials supuren tant d’odi (sovint immoral i inhumà) contra els catalans. Finalment, més gràfic: és per això que s’organitzen aquelarres com el de l’ #Aporellos. És la seva educació, són les seves creences, és l’essència del pensament de molts d’espanyols: la diferència és negativa i la discrepància un atac. És un sistema de pensament diametralment oposat al nostre en aquests camps concrets. És clar que hi ha lliurepensadors,  gent de moviments alterantius... el que vulgueu. Però no són prou significatius ni influents per fer-nos d’interlocutor o aconseguir-nos una millora de tracte.

Així doncs, amic dels cent cinquanta-cinqueros... si us plau, pensa-t’ho molt bé abans de donar-los la teva confiança SI EL QUE PRETENS ÉS UNA ENTESA. Per la seva via no arribarà mai. La discrepància i la crispació han estat, són i seran EL SEU NEGOCI. Ara també la IMPOSICIÓ.

Fem la nostra, com a mínim de moment i arribat el dia algú per fi se n’adonarà. Donar confiança ara al club del 155 es esborrar tot el que hem conegut fins ara. És abonar un segon 1939.


TU MATEIX.