LI’N DEIEN CONCÒRDIA

Faig unes línies dirigides sobretot a tu, que vius, treballes i estimes Catalunya i has decidit donar confiança a algun partit dels favorables al 155 (PP, PSOE, C’s i –després de les maniobres contra Fachín i les paraules de Monedero– també els Comuns).

Es podria estar una vida sencera esperant rebre la cordialitat sincera de la resta d’Espanya, esperant un encaix que no és que sigui impossible, sinó que l’HAN FET impossible.

És un peix que es mossega la cua gairebé des de la fi d’aquella operació politico-social anomenada “Transición”. Avui és el mur amb el que han topat tantes i tantes persones amb amics dins d’Espanya que s’han negat a entendre’ls o fins i tot –després de l’1 d’octubre– els han negat l’amistat. Potser serà el teu cas.

Si la Constitució d’aquell inici de règim hagués estat redactada i pactada amb sinceritat, si el sistema polític hagués nascut amb HONESTEDAT, hauríem vist néixer un Estat (un Reino, si voleu), molt diferent d’allò que des d’aquest setembre has descobert que teníem.

Un estat realment democràtic hagués fet una aposta seriosa per educar la societat en dos temes clau:

1) La democràcia.

2) La multiculturalitat, la diversitat.

Aquests dos aspectes, en un inici amb un tracte vacil·lant, ben aviat van ser malmenats. I en tres camps clau: l’escola, els mitjans de comunicació, i  la política (l’exercici d’aquesta).

L’ESCOLA ESPANYOLA no és gaire més que una continuació estructural d’aquella bèstia franquista que es va encarregar de destrossar l’obra dels mestres de la República. No parlo de la feina concreta de cada mestre. Crec que tant a Catalunya com a Espanya n’hi ha moltíssims amb il·lusió i amb idees que podrien fer una escola excel·lent, però l’estructura, el pes de la burocràcia, els temaris controlats, la inòpia d’una societat que ha acabat fins i tot agredint mestres, han creat un monstre gens útil.

No serveix per minvar l’homofòbia; no serveix per minvar el racisme; no ha cultivat l’esperit crític i no ha servit perquè els espanyols de carrer entenguessin la diferència, la riquesa de la diversitat cultural i sobretot de criteri personal.

Això, no ho arreglarà ningú, ni a Madrid ni a Barcelona. No t’enganyis. No entra a cap programa, més aviat al rebés.

Pel que fa a la PREMSA i les TELEVISIONS i RÀDIOS PÚBLIQUES i PRIVADES no cal dir que en cap moment es va fer cap aposta forta més enllà del “Sano Regionalismo Español” (la prehistòria rústega del “Café para Todos”). Amb quatre programes menors en horaris poc concorreguts i amb una programació (amb una certa excepció a Catalunya i potser alguna televisió autonòmica) que no inverteix en pensament crític ni als problemes socials, o als valors democràtics; sinó que ofereix teleescombraria  y notícies al servei del govern de l’estat, les corporacions i el sistema, les 24 hores del dia.

Aquí tampoc hi ha cap intenció de canviar-ho, bé. Si: hi ha la intenció de portar a TV3 i la Corporació Catalana les maneres de fer del territori “nacional”.

Finalment, el tercer pilar, el de LA POLÍTICA. En aquest camp cal dir que la ineptitud ha estat de manual. Fins i tot amb algun model digne de ser enviat al tribunal de l’Haia per delictes d’odi: de difusió, d’injecció i d’explotació de l’odi. El tema autonòmic primer es va diluir amb l’estratègia del “Café para Todos”, però a partir d’aquí la política alhora ploramiques i alhora complaent del Pujolisme (sempre ambiciós de significar-se en la política estatal) y l’ús imprudent i criminal del tema català pels partits estatals y les delegacions regionals (“han donat als catalans un cagarro, els extremenys en volem DOS!”, etc.) van alimentar un odi que va créixer exponencialment des dels anys vuitanta del segle XX fins avui.

Van abonar un odi que ni la seva escola ni la seva televisió en cap moment es van preocupar de reconduir o combatre. No sé dir-te, tant sols, si se’n van adonar (no sé si va ser malícia o estultícia...). Arribats aquí... ¿podem pensar que cap partit estatal deixarà de jugar amb les concessions i pactes amb els catalans per treure’n rèdit electoral? ...au va! No em feu riure!!!

I és per això que ens hem trobat aquells trencaments d’amistat o de família que esmentava al principi. És per això que el patiments de molts catalans ha generat tant poca empatia. És per això que les Xarxes Socials supuren tant d’odi (sovint immoral i inhumà) contra els catalans. Finalment, més gràfic: és per això que s’organitzen aquelarres com el de l’ #Aporellos. És la seva educació, són les seves creences, és l’essència del pensament de molts d’espanyols: la diferència és negativa i la discrepància un atac. És un sistema de pensament diametralment oposat al nostre en aquests camps concrets. És clar que hi ha lliurepensadors,  gent de moviments alterantius... el que vulgueu. Però no són prou significatius ni influents per fer-nos d’interlocutor o aconseguir-nos una millora de tracte.

Així doncs, amic dels cent cinquanta-cinqueros... si us plau, pensa-t’ho molt bé abans de donar-los la teva confiança SI EL QUE PRETENS ÉS UNA ENTESA. Per la seva via no arribarà mai. La discrepància i la crispació han estat, són i seran EL SEU NEGOCI. Ara també la IMPOSICIÓ.

Fem la nostra, com a mínim de moment i arribat el dia algú per fi se n’adonarà. Donar confiança ara al club del 155 es esborrar tot el que hem conegut fins ara. És abonar un segon 1939.

TU MATEIX.